LA FAGEDA D'EN JORDÀ
Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Joan Maragall, 1911
El poema, la senzillesa, la immediatesa profunda. No et sembla que els seus versos expressen amb total certesa tot el cúmul de sentiments embolicats que t'invaeixen quan camines per la Fageda? "Oh deslliurant presó!" Perquè, això és La Fageda, no? La Fageda i els llocs on, com a la Fageda, sembla que s'aturi el temps. I si ho sembla, és que s'atura.
Perquè en aquests moments, durant els moments en què sembla que res no passi i ni tant sols el temps, què importa que el món de més enllà visqui, mori, s'acceleri, passi? "Li agafa un dolç oblit de tot lo món en el silenci d'aquell lloc profond".
Ser un presoner del silenci, de la verdor i de tu a La Fageda!
"Oh companyia! Oh deslliurant presó!"
