Menja't el fred!

Un nou hivern!

Uns peücs nous, la bufanda més llarga, aquell jersei de llana que em poso quan fa massa fred...

L'àpat abundós m'estova els sentits, només vull dormir... dormir i potser somiar... somiar que Shakespeare ve a visitar-me. Discret (o no) entra per la finestra i em deixa un regal a la vora del pessebre i el tió, que encara s'ha quedat uns dies entre nosaltres per fer caliu nadalenc.
Em regala paraules, paraules, paraules... Quin clàssic!

I en desvetllar del meu son, se'm desperta la inspiració, que havia quedat en estat d'hivernació continuada.

Ara ja tinc les paraules!

Em calço les botes i surto a caçar les històries. Les trobaré entre les butaques brutes del ferrocarril i les taules fredes d'una terrassa de bar, entre els papers i gravacions de la iaia, dins del bagul de les golfes. A les golfes també hi ha les disfresses! I he trobat aquell capell de Caputxeta i el barret de bruixa i el vestit rosa de princesa! Quantes històries! Més enllà, en un racó hi ha una pila de fotos plena de pols, una pila de llibres infantils... i aquest calaix que no puc obrir... què hi ha aquí dins... el vell cançoner de la mare! Quantes cançons!

Agafaré una mica d'aquí i una mica d'allà i amb un pessic d'imaginació i una cullerada de correcció, un tall de veracitat i un pom esmicolat de converses...