dilluns, 27 de desembre de 2010

Menja't el fred!


Un nou hivern!

Uns peücs nous, la bufanda més llarga, aquell jersei de llana que em poso quan fa massa fred...

L'àpat abundós m'estova els sentits, només vull dormir... dormir i potser somiar... somiar que Shakespeare ve a visitar-me. Discret (o no) entra per la finestra i em deixa un regal a la vora del pessebre i el tió, que encara s'ha quedat uns dies entre nosaltres per fer caliu nadalenc.
Em regala paraules, paraules, paraules... Quin clàssic!
I en desvetllar del meu son, se'm desperta la inspiració, que havia quedat en estat d'hivernació continuada.
Ara ja tinc les paraules!
Em calço les botes i surto a caçar les històries. Les trobaré entre les butaques brutes del ferrocarril i les taules fredes d'una terrassa de bar, entre els papers i gravacions de la iaia, dins del bagul de les golfes. A les golfes també hi ha les disfresses! I he trobat aquell capell de Caputxeta i el barret de bruixa i el vestit rosa de princesa! Quantes històries! Més enllà, en un racó hi ha una pila de fotos plena de pols, una pila de llibres infantils... i aquest calaix que no puc obrir... què hi ha aquí dins... el vell cançoner de la mare! Quantes cançons!

Agafaré una mica d'aquí i una mica d'allà i amb un pessic d'imaginació i una cullerada de correcció, un tall de veracitat i un pom esmicolat de converses...

1 comentari:

  1. :) Sí clar, si ve Shakespeare entre somnis a inspirar-te qualsevol es queda sense paraules! Quin text més bonic!

    Per cert, hi ha matrícula oberta per fer cursos a l'Ateneu, presencials i virtuals...què et sembla?

    MUAK!

    ResponSuprimeix